Get Adobe Flash player

Totemització

IMPEESA

Baden Powell vestit d'indi

Baden Powell vestit d'indi

Canadà, any 1935, Baden Powell amb 78 anys abillat de cap indi.

Impeesa és el sobrenom donat pels indígenes de Sud-àfrica a Baden Powell, que significa “Llop que mai dorm” i que al·ludeix a la gran capacitat d’aguaitar que tenia.

Tribu els matabeles

Tribu els matabeles

Al juny de 1896 el General Frederic Carrington va ordenar al Tinent Coronel Robert Baden Powell que iniciés un pla per derrotar als violents indígenes Matabeles que acorralaven a tota la zona propera a Bulawayo, on se situava la caserna general militar. Baden Powell havia estat designat com Cap d’Estat Major i va trobar molts obstacles per a iniciar la guerra contra els Matabeles. El major obstacle era que l’escenari de les batalles eren els inaccessibles kopjes (serralades tancades) de les muntanyes Matopo, que estava ple d’Impis (forces de combat) Matabeles.

Segons les declaracions era un “horrible país, tenebrós, un farcit de matolls, pedregars i serralades tancades”. Amb l’ajuda de Frederick Burnham, va assolir fer uns esbossos del territori enemic, assenyalant els amagatalls dels Matabeles. No obstant això, Burnham va haver de partir a altra missió i BP va quedar sol a les muntanyes Matopo.

Va seguir amb els seus reconeixements i com diu William Hillcourt:
“En alguns dels seus més audaços reconeixements era inevitable que fos detectat pels Matabeles. Però d’alguna manera sempre aconseguia evadir-se dels seus ferotges perseguidors, de vegades apel·lant a l’agilitat de les danses de grans salts que havia practicat a Malta, cinc anys abans. L’enemic mai sabia per on ni quan apareixeria BP, semblava estar aprop de nit i de dia, com si es tractes d’alguna criatura extraordinària que pogués caçar sense descans”.

Per aquesta raó van començar a anomenar-lo “Impeesa” que significa “Llop que mai dorm”. Després dels seus valuosos descoriments, la campanya militar va començar. Es van utilitzar amb èxit els plànols i les indicacions de BP, assolint-ne finalment la victòria.

Aquesta és la història que va originar el primer tòtem de l’escoltisme, pertanyent al Cap Scout Mundial, Lord Baden-Powell.

HISTÒRIA DEL TOTEM

Sabem que “Impeesa” va ser el primer tòtem de l’escoltisme, però l’origen del totemisme scout és una mica incert. Tal vegada les primeres influències totèmiques datin de juliol de 1906. En aquests dies, quan BP ja tenia en ment una nova joventut amb una ètica basada en l’honor i una relació amb la natura més directa, va caure a les seves mans un llibre titulat “The Birch-bark Roll of the Woodcraft Indians” d’un britànic que vivia als Estats Units anomenat Ernest Thompson Seton.

El llibre, que reflectia els coneixements de Seton sobre els boscos i la filosofia indígena, va entusiasmar BP i de seguida va intentar contactar amb l’autor. Aquest ja havia creat a Amèrica del Nord una organització de “Woodcraft Indians” o “Xarxa Indians Boys”.

Així va escriure “Impeesa” (el llop que mai dorm) a “Aka” (el llop negre):
Pot ser que li interessi saber que he estat redactant un projecte, juntament amb un manual, per educar als nins com exploradors, que curiosament se sembla molt al seu”.

Seton va quedar molt interessat amb la carta de BP i finalment van poder conèixer-se el 30 d’octubre d’aquest any. Baden-Powell va demanar permís a Seton perquè li deixés utilitzar algunes de les seves idees en el nou moviment. El gran cap dels “Woodcraft Indians” va autoritzar a BP la utilització de les seves idees per als nous “Escoltes”. Més tard, Ernest T. Seton exerciria el càrrec de Cap Scout dels “Escoltes of America” de 1910 a 1915, escrivint el primer manual scout dels EUA.

L’obra de Seton i els seus indis influiria anys més tard en el jove I. Urner Goodman, que aprofundiria en la idea de les tribus índies. És així que en l’any 1915 crea la “Order of the Arrow” (Ordre de la Fletxa) on es combinen idees de “L’últim dels mohicans”, els “Woodcraft Indians” i les tradicions dels indis de Delaware.

Existeixen quatre càrrecs o caps en una lògia de la OA:

1. Allowat Sakima, el cap de la tribu.
2. Meteu, el bruixot o fetiller.
3. Nutiket, el guardià.
4. Kitchkinet, el guia.

És així que al llarg de tot EUA van sorgint les lògies de la OA davant la mirada de desconfiança d’alguns escoltes que veuen en l’obra de Goodman una espècie de confraria secreta contrària a les idees de BP.

El propi Goodman es va encarregar de desmentir aquestes versions i en l’any 1948 l’Ordre de la Fletxa va quedar formalment admesa en l’organigrama dels “Scouts of America”.

Les tradicions de la OA eren bàsicament nord-americanes i la seva implantació en altres llocs era gairebé impossible. Baden-Powell mateix se’n havia adonat que els “Woodcraft Indians” de Seton no prosperarien a Anglaterra. De totes maneres, en alguns països anaren sorgint tribus amb diferents tradicions. En el propi Regne Unit van sorgir tribus de Seton adaptades a la mentalitat anglesa, de la mà de John Hargrave (Guineu Blanc), un vell scout que va fundar la “Kibbo Kift Foundation”.

L’heterogeneïtat és tal que avui dia existeixen centenars de tribus scouts que posseeixen diverses costums. Generalment, la tribu es reuneix i decideix qui mereixen ser totemitzat. Es té en compte l’antiguitat en el grup, la conducta, etc. Després es trien els noms i els padrins, per a conformar una gran família dintre del grup escolta.

En un campament els noms són atorgats en una cerimònia secreta. Existeix una companyonia pròpia de l’essència del escoltisme. El nom escolta (tòtem) consisteix en un animal, vegetal o objecte i un adjectiu. Exemple: Oreneta Divertida, Rinoceront Sagàs, Falcó Traçut, etc.

Leave a Reply

*
 
abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ago    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930