Get Adobe Flash player

Excursions

Excursió: Raixa i Raixeta

11 de maig de 2014

Embat, Bunyola. Com és habitual ens trobam a l’aparcament del conservatori els que sortim de Ciutat, els de la part forana ens hi sumam depenent del destí.
Sembla que tindrem un dia ben adequat per anar d’excursió, no fa massa calor i hi ha qualque nigulet, va bé, ben equipats tant de calçat com de gorres i capells, bastons en mà i pa en butxaca partim des de Ca’n Penasso (Bunyola) en direcció a Raixa.
Caminam per un camí ben còmode, amb agradables vistes sobre les antigues grans possessions d’aquesta contrada, la primera que trobam és s’Alqueria Blanca, ja documentada al s. XII i que ha passat per moltes reconstruccions i reformes, la darrera i més significativa és la que podem veure ara, del 1908, en estil modernista, projecte de l’arquitecte barceloní Miquel Madorell, on destaquen sobretot la seva torre de planta quadrada rematada de merlets, crida l’atenció el color groc de les seves persianes, avui és un hotel d’agroturisme.
Fa relativament poc temps, en terres d’aquesta possessió s’hi ha fet un centre d’esport hípic d’alt nivell, amb local social, pistes i quadres.
Seguim sempre amb la presència dels tres pics tant característics d’aquesta serra, Son Poc, Son Nasi i Sa Gubía, ara el camí és un poc més estret i gairebé cobert de vegetació, alguns trams semblen un túnel verd, travessam el petit torrentó de sa Gubía, i ja veiem una altra gran possessió, Biniatzar, de tan grata memòria pels escoltes del nostre temps, quins camps de Sant Jordi que s’hi celebraren, quins records! Aquesta antiga alqueria tenia la millor i més extensa plantació d’oliveres a l’època islàmica, diuen que fou la zona escollida pels musulmans per empeltar els ullastres, el seu aspecte és de fortalesa, les velles cases dels senyors i dels amos així com la tafona, tanquen una gran clastra rectangular.
Just a la partió de Biniatzar comença Raixa, antiga alqueria islàmica documentada amb el nom de Arraixa possiblement pertanyent a Beni-Atzar que, en el repartiment de Jaume I, correspongué al comte d’Empúries.
El personatge més destacat lligat a Raixa fou el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), qui féu reformar les cases segons un estil classicista italianitzant, amb les vil·les romanes com a model, a més, hi reuní una important col·lecció d’obres d’art i d’antiguitats romanes i hi bastí un remarcable jardí classicista.
Val la pena fer-hi una visita, hi ha molts elements per veure i admirar, la gran portalada d’accés, la impressionant logia amb deu arcs rodons amb columnes toscanes, la clastra, entorn de la qual es distribueixen totes les dependències de la possessió, la planta noble amb l’habitatge dels senyors, la casa dels amos, tafona, botiga d’oli, capella i estables. El jardí alt amb la seva escalinata monumental, la casa de les nines, la casa de joc de planta octogonal i els seus vidres de colors, destaquen també el molí fariner d’aigua i el gran safareig que, per molts d’anys va ser la major superfície artificial d’aigua de l’illa. 98 m. de llargària, 18 m. d’amplada i 7 m. de profunditat.
Ara, després de creuar el torrent del comellar de na Morta cercam un lloc a l’ombra per berenar i, mentre ho anam fent, es posa a ploure una bona brusca, tots a cercar paraigües i capellines, fins i tot plantejar-nos tornar, però res, ha estat només un ruixat, ja torna lluir el sol ara amb més força, podem seguir tranquil·lament la ruta amb l’agradable olor de terra banyada cap al nostre destí, Raixeta.
Les cases de Raixeta s’orienten a llebeig i actualment es troben en un estat de ruïna total.
La façana principal s’aixeca davant una carrera o clastra oberta que mira al torrent, guarnida amb dos lledoners, un d’ells esbrancat, i amb un coll de cisterna circular enmig, el portal principal està decorat amb un escut comtal amb les armes dels Despuig.
Hem vist amb precaució les restes de la cuina, amb l’escalfapanxes i la foganya, el cossi de la bugada, l’escurador de pedra, quina llàstima, tot esbucat.
Asseguts al pedrís adossat a la façana, veient el què va ser aquesta possessió, amb la tafona i altres dependències, ens suposam l’activitat que degué tenir en el passat, el tragí de la gent fent feina, al·lots jugant per la carrera, la madona traient aigua de la cisterna per fer el dinar per missatges i jornalers, en fi, hem deixat volar la imaginació.
I que vós pensau, hem fet aquest camí en una volada, i són 6 km. I trobam que encara és prest per dinar i, com que hi ha algú amb dificultats per tornar al punt de partida, decidim que el gruix de l’expedició torni pel camí de Raixa fins a la carretera de Sóller i els xofers tornam a pas lleuger a cercar els cotxes que hem deixat a ca’n Penasso per a recollir-los a la rotonda, ja junts pujam a sa Coma, a casa dels companys bunyolins i, ben asseguts voltant la taula de la terrassa, hem dinat, cada un del que portava, hem compartit postres i cafès, experiències i companyonia, hem discutit, debatut i comentat l’actualitat política, cultural i social, en fi, hem arreglat el món? Pot ser si, qui sap!
La veritat és que ens ho hem passat molt bé.

 

 

 

 

 

 
març 2024
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031